PRINCIPAL     HISTORIAL     AUTORS     PUBLICACIONS     ENLLAÇOS

***************

Entrevista de SOM

La revista SOM, en el número 241 corresponent al mes de maig, publicà una entrevista a nostre soci autor Antoni Ruiz Negre,
la qual per son interés reproduïm a continuació:
 

¿Cóm li naixqué l'afició a escriure teatre?

No podria senyalar una causa determinada. Ya quan representava alguna obreta sent menut, intentava compondre o inclús rectificar algun que atre paper dels que em pertocaven, lo qual recorde que no solia agradar gens a qui ens dirigia. La que podríem calificar com a primera obra formal fon un diàlec infantil de poc més d'un quart d'hora, un poc abans de complir els dotze anys.

¿Des de quan escriu teatre en valencià?

Això vingué més tart. Fins que no deprenguí l'idioma, lo qual fiu en Lo Rat Penat a final dels anys cinquanta, tot lo que escriguí ho vaig fer en castellà, tant en narrativa com en lliteratura dramàtica.

¿Cóm es troba més a gust, fent comèdia o drama?

Siga comèdia, drama, o tragèdia, quan s'escriu es tracta de donar a conéixer un conflicte; no una atra cosa és una obra teatral, i independentment del tema tractat, encertar en el desenroll de la trama que es va creant fa que et trobes be en qualsevol gènero.

De totes les seues obres ¿quína és la preferida?

És difícil dir-ho, pero és cert que tinc sis o set obres, en les quals crec haver arribat més llunt que en la resta en quant a conseguir comunicar al públic lo que desijava plantejar-li. Això no vol dir que pense si eixes obres seran millors o pijors que unes atres, pero principalment dos d'elles me consta que sí han calat fondo en quants les han presenciat.

I sos títuls són...

“Él no lo haría”, i “Trío de hecho”. Com podrà observar per sos títuls en castellà, estes no han segut representades ni en valencià ni en l'àmbit faller.

¿Des del seu punt de vista cóm veu la situació actual del Teatre en Llengua Valenciana?

Des del punt de vista autoral, en un nivell prou satisfactori. El teatre valencià conta en bon número d'autors que escriuen molt i be, i que han contribuït a que el repertori a disposició dels grups siga extens i de calitat. En quant a l'interpretatiu, seguim tenint una bona cantera de gent enamorada de la professió que nutrix bona part de les companyies professionals de tota Espanya. Prova d'això és que resultaria molt difícil no trobar algun valencià en qualsevol companyia de les que actualment treballen en Madrit. En quant al teatre valencià en Valéncia, em dol dir que és llamentable.

No se pot parlar de Teatre en Llengua Valenciana deixant passar per alt el conflicte llingüístic. ¿Qué normativa utilisa i des de quan, la Taula Valenciana d'Autors Teatrals de la que vosté és fundador?

No existix conflicte llingüístic, existix conflicte polític. Com li he dit abans, yo deprenguí valencià a final dels cinquanta, quan en Lo Rat s'estudiava en les normes de Castelló, i sí és de veres que hi havia una diferència entre lo que parlàvem en el carrer i lo que escrivíem. Per això mateix quan a primeries del huitanta es publicaren les normes del Puig, i veent que aquelles s'acostaven per complet a lo que havíem mamat en casa, prenguí la decisió d'adoptar-les en totes ses conseqüències, reescriguí tot lo que puguí del meu repertori i no he tornat a utilisar una atra normativa. Ni pense fer-ho. Ara be, la Taula acull a qualsevol autor teatral naixcut o resident en Valéncia, sense impondre-li quina llengua deu d'utilisar, puix que en sos estatuts no ho contempla, i ens consta que entre els socis autors hi ha qui defén distintes modalitats sense crear per això malbé en l'entitat. No obstant, fins hui, a setze anys de sa creació, tot lo que s'ha editat en nom de la Taula d'Autors en valencià s'ha fet en les normes de la RACV.

¿Tenen pressions vostés en la Taula per a que canvien la normativa?

A rant de lo que acabe de dir, particularment, tots o casi tots hem segut tentats en algun moment per gent interessada en que canviàrem, i cadascú ha segut lliure de triar al seu criteri. En quant a la Taula com a entitat mai ens ho han propost obertament, si be és cert que mantindre nostre punt de vista, ens ha costat el ninguneig constant de les autoritats culturals que ens governen.

¿Cóm sobreviu la Taula econòmicament parlant?

De pur milacre. Des de l'inici es manté en les quotes dels socis autors i les quotes reduïdes dels socis protectors. Per temporades hem conseguit alguna chicoteta subvenció, de l'Ajuntament o de la Diputació, que hem invertit en sa totalitat en l'edició de obres teatrals, en les quals obsequiem als grups teatrals i gent interessada en nostre teatre valencià. A hores de hui, la colecció Teatre Actual consta de quaranta llibres que contenen xixanta tres obres i vinticinc monòlecs. Vistes estes cantitats comprendrà que lo del milacre és autèntic.

¿Quants autors componen la Taula?

A la Taula han pertanygut una trentena de socis autors, si be per imperatius de vida alguns ens han deixat, i atres han preferit continuar sa llabor per atres camins. Mes que el número li parega curt, pense que autors teatrals vius i en eixercici, ne som pocs, per lo tant en l'actualitat la Taula acull casi a un setanta per cent de l'autoria teatral valenciana.

¿Quantes obres tenen vostés en la seua biblioteca teatral dispostes per a representar?

Fa dos anys publicàrem un llibre titulat 200 Arguments Dramàtics, que conté les fiches tècniques i una sinopsis extensa, de doscentes obres estrenades i escrites pels autors de la Taula. Ad esta cantitat cal afegir més del doble que encara no han vist la llum. Per lo tant disponem de més de cinccentes obres a la disposició de qualsevol companyia o grup teatral que vullga representar-les, i sent la cantitat tan llarga és de supondre que es podrà trobar tota classe de temes en el repertori, des de café teatre a drama històric, passant pel joguet o la comèdia.

¿Tenen vostés subvencions oficials?

Cap.

¿Quina és la producció actual de obres escrites en valencià? Aproximadament ¿quàntes noves obres escriuen vostés a l'any?

No puc donar una cantitat perque les obres s'escriuen no quan l'autor vol, sino quan l'idea aflora i l'estat anímic permet plasmar-la en el paper. No obstant, per la cantitat que compon nostre repertori ya es podrà fer un càlcul de quina és nostra producció.

¿I d'elles ¿quàntes es representen en el Regne de Valéncia?

Molt poques, tenint en conte que el teatre en valencià està en l'actualitat casi circumscrit al món teatral de les falles. Be és cert que hi ha grups independents de teatre i de teatre amateur que també utilisen part de nostre repertori, encara que la majoria ho fa en obres escrites en atra llengua.

¿I en atres lloc d'Espanya o del món?

Es representen algunes, manco de les que voldríem, naturalment en versió castellana, perque està clar que tots els autors de la Taula fem dos versions de cada obra que escrivim. I aixina resulta que alguns noms valencians figuren en carteleres de distints pobles de fòra, i inclús en països tan lluntans com Uruguay, Argentina, Chile, o Estats Units. Llamentablement pocs, perque nostra eixida a l'estranger no ha segut recolzada ni patrocinada per cap departament oficial de cultura, sino gràcies a Internet.

¿Quína de ses obres ha obtingut major èxit?

L'èxit per a un autor consistix en tres aspectes: una abundant recaptació en taquilla, una assistència massiva de públic, i un reconeiximent sincer per part de l'espectador. A la vista de lo expost i de cóm està el teatre en l'actualitat, juge vosté mateix si els autors valencians en general poden parlar d'èxit.

¿Qué opinió té vosté dels millons d'euros que han rebut les entitats catalanistes per part dels nostres governants del Partit Popular?

Deixe'm que em serene un moment abans de contestar-li ad eixa pregunta, perque de fer-ho de sobte podria resultar impublicable este artícul. Al principi de l'entrevista comentí que ací no hi havia problema llingüístic, sino polític. I prova de que anava encertat és precisament lo que vosté ara em planteja. Si no hi haguera un toll de gent desvergonyida detentant càrrecs polítics, que tenen com a meta el propi benefici, la comoditat del silló, l'estàtus de coche oficial, guardaesquenes, i una cohort de pilotes que li's ballen l'aigua a l'espera de les miquetes que puguen replegar, segurament ací ya fa temps que s'hauria acabat el problema, pero és el cas, que estos polítics han necessitat l'ajuda d'alguns rebordonits de fòra i de dins per a obtindre, conservar, i perpetuar-se en el poder, i per a conseguir-ho no han dubtat en vendre lo més sagrat que tenia el poble valencià. Sempre cal pagar l'ajuda rebuda en son moment, i aixina veem com eixes entitats catalanistes fan cua per a replegar el delme que els correspon. I no ho fan per miquetes, sino per millons d'euros, mils de millons de pessetes, que any darrere d'any reclamen en el dret que els dona el formar com a components de la banda. Pero no són els del partit popular els únics roders, perque si be estos ara, per tindre al seu abast l'aixeta dels diners són els que mantenen ad aquells borts, fon precisament els socialistes els qui emporcàren nostre bonviure en escomençar esta etapa que l'historia contemplarà com el major desbarat pel que han fet passar a nostre Regne de Valéncia. I ademés saben que ho fan impunement. La prova és que el creador de la acadèmia valenciana de la llengua, i l'empastrada de sa composició acadèmica, acaba de conseguir un lloc internacional en el que cobrarà més d'un milló d'euros per fer més be poc, per conte d'haver segut citat pel juge com a responsable del robo més gran que se li ha fet al poble valencià.

***********************
 

Tornar al Sumari

PRINCIPAL     HISTORIAL     AUTORS     PUBLICACIONS     ENLLAÇOS